jueves, 15 de diciembre de 2011

Una altra cancó del noi del Poble Sec (per aprendre belles paraules)

Aprender una lengua siempre es bello. Hacerlo con una canción preciosa... encara mès.
Avui, la "Cançó de Matinada", de Serrat. Gràcies, noi del Poble Sec.


Ens ho ha de dir la veu tremolosa
y trista d'un campanar.
Un cop de llum i el crit de d'una garsa
que ha despertat amb fam i busca
per entre blats i civades
qualsevol cosa per omplir el pap.
O potser un gall
que dins la cort canta.
La nit és morta, i ja es fa clar,
la nit és morta, i ja es fa clar.

Mentre jo canto, de matinada,
la vila és adormida encara.

S'han despertat mullades les fulles
del camp d'alfals veí.
S'espolsen l'aigua de la rosada
mentre que arriba la matinada
i el sol que les escalfa
fins que les tallin d'un cop de falç.
Alcen la testa
mullada i fresca.
Per a caure a terra massa temps hi ha,
per a caure a terra massa temps hi ha.

Dintre la vila ja plora un nen
i pels afores corren els bens.

I amb el sarró i la bóta a l'esquena,
i amb un bastó a la mà,
se'n va el pastor i el seu gos d'atura,
se'n van cap unes altres pastures.
Trencant rius i cabanyes
a les muntanyes volen tornar.
Surt amb l'aurora,
cal sortit d'hora:
el camí que han de fer és molt llarg,
el camí que han de fer és molt llarg.

Cap a vila ja ve el pagès,
la bossa buida i el carro ple.

De roig tomàquet i de verdures
collides del seu hort.
La mula sua, el carro crida
i l'home tanca els ulls i somnia
mentre el sol es lleva
d'un llit d'alzines, enlluernant
a les velletes
que, pansidetes,
cap a l'església van caminant,
cap a l'església van caminant.

I ara jo canto de matinada,
la vila és adormida encara.



http://www.youtube.com/watch?v=tS6TskiEhEE

No hay comentarios:

Publicar un comentario